dimecres, 21 de març de 2018

Slowin' down

Una forma d'arribar a la feina diferent. Un rol amb records d'"adol-essència". Dues variants de cansament. Punteria autosorprenent. Veure els/les companys/es a càmera lenta (i per tant, llurs matisos). Un "no-adéu".

Un passeig riera avall sota el sol. Un vaivé ferroviari que gronxa el mar -com a l'Osman de Mar i Cel- i un violinista d'aspecte eslau que pinta les ànimes del vagó de color verd "Amélie" amb les seves notes. Un dinar cuinat amb la cura de sempre.

Un vespre sota la manta a quatre cames sense plantejar-se gran cosa com feia anys que no ho feia. Converses telemàtiques còmplices i divertides.

Un sopar fet amb la cura de sempre. L'estranyesa de no preocupació (masses anys on la norma ha estat l'excepció).

Un cor que batega més pausat.

Slowin' down.

2 comentaris:

XeXu ha dit...


Ho expliques d'una manera que sembla que tot pesi. Tant costa dur que ets feliç?

rits ha dit...

Quan parles dels àpats dius "amb la cura de sempre" i em fa gràcia xq em denota la necessitat que tens d'aquesta cura, d'aquest anar poc a poc.
A gaudir-ne!

 
ir arriba