dijous, 5 de juliol de 2018

Relats conjunts: My Guinness


Fa poc temps que freqüento els pubs irlandesos de Barcelona; de fet, ho faig des que vaig reunir prou forces per a trencar la barrera de paper i obrir-me al món. Visitem sovint aquestes delegacions no oficials irlandeses amb en M., la N., l'H. i la G. He de confessar que la primera vegada que vaig tastar la Guinness, fa uns mesos, no em va agradar gaire. Beure-se'n una pinta sencera em resultava els primers cops tota una odissea, i sovint recorria a la mitja pinta com si d'un 1+1 del bàsquet de quan jo era nen es tractés: primer una mica i després ja veurem. Això de veure Guinness, però, em fa sentir adult. Fa unes setmanes me'n vaig demanar una "d'entrenament" ja que marxo a Londres en breu. Va ser en un pub que d'aquí uns anys forjarà una trobada important a la meva vida, i que d'aquí una dècada ja no existirà i ens en lamentarem amb els amics. Això de beure Guinness amb el temps s'ha tornat més plaent, i les pintes ja entren més fàcilment, fins i tot m'agrada i la desitjo quan tinc molta calor. Com diu en M., quan entrem al Michael Collins les preocupacions es queden al carrer. Tenim 22 anys i ens volem menjar el món, com el lleó a aquest pobre senyor que apareix al quadre que mirem fixament, mentre reflexionem sobre com serem quan en tinguem trenta-i-escaig.

___________

Feia molts anys que no participava a relatsconjunts.blogspot.com i m'ha fet moltíssima il·lusió tornar-ho a fer i retre de pas un sentit homenatge i record dels meus primers passets amb aquesta cervesa, ara ja fa uns quants anys.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, si les teves primeres passes amb la Guinness eren als 22 anys, sí que en fa, sí. I a mi que la cervesa a dia d'avui segueix sense dir-me res...

Assumpta ha dit...

Mira què ben trobat!! Un quadre que porta records...
Ara diré una cosa que semblarà mentida però és la pura veritat... Jo ja bevia cervesa als 12 anys, els diumenges, a la Plaça Real,amb unes patates i unes oliveres... havíem anat a missa i a ell li agradava anar a mirar els col·leccionistes de segells...
Era un gran home, un magnífic pare... molt estricte en altres coses... ma mare no entenia això de deixar-nos prendrecervesa tan petits, però ell deia que era saludable, diurètica... ☺☺☺☺

Assumpta ha dit...

Olivetes.... ai aquestes màquines horribles

 
ir arriba